Història

Resum històric extret del llibre "La Pobla de Segur, porta del Pirineu" de Llorenç Sànchez i Vilanova editat pel Patronat de Sant Miquel del Pui.

Pergamí

L’origen de la Pobla data cap a la segona meitat del segle XII. El cens de 1380 assigna a la Pobla 12 focs i 6 al veí llogarret del Pui de Segur, vinculat als origens de la Pobla. Els censos posteriors dels que hi ha constància, del 1553 i 1595, atribueixen a la Pobla 51 i 39 focs, respectivament. El de 1718, el primer que computa per habitants, indica 500 veïns.

La Pobla de Segur pertany al vescomtat de Vilamur i la seva importància es fa notar des dels inicis del segle XVI. A l'activitat principal del conreu s'hi afegeix l’activitat industrial: telers de llana i de lli, de batans, de torns de cadar llana, i dels molins d’oli i de farina.

La Pobla de Segur es fa present en les conteses de la Guerra dels Segadors (1640 – 1653) i de Successió (1704 – 1713), si bé ambdós conflictes no li reportaren altra cosa que grans perjudicis.

La Pobla fou escenari de lluites durant la primera i segona Guerra Carlista (1833 – 1840) i (1872 – 1875) respectivament.

Tren de la línia Lleida - Pobla de Segur per sobre el pantà de St. Antoni

El Comú de Particulars, creat pel veïnat l’any 1822, atorga concessions al sector industrial del poble afavorint l’instauració de diverses indústries: de xocolata, de pastes de sopa, de batans de llana, d'oli i farina o serradores de fusta, entre d'altres.

A principis de segle XX la importància recau en les obres hidroelèctriques a partir de 1911 . Al 1920 s’estrena la central del Vernadot.
El 13 de Novembre de 1951 arriba el ferrocarril a la Pobla símbol d’un gran creixement i oberta d’infras.